Pocs esments

Només l´autoodi que ens han inculcat ens impedeix valorar les extraordinàries oportunitats que ens ofereix el nostre patrimoni monumental, arqueològic, artístic, gastronòmic...

Avui s'ha presentada la nova pàgina de la Ràdio i Televisió de Mallorca, i és un exemple de com s'han de fer les pàgines públiques: Amb formats oberts, de manera que tothom hi pugui accedir. Per exemple, la pàgina empra Ogg Theora pels continguts de vídeo, un format lliure de patents que qualsevol pot emprar.
Enhorabona!
(Ara, si poguéssiu canviar els "Cargando…" a "Carregant…" i fer el mapa de pobles amb HTML enlloc de Flash ja seria massa!)

Yesterday I was at a dinner in the European Parliament and listened Francisco Ros Peran, who is the Spanish secretary of state for telecommunications and information society. Unfortunately he neither has a blog, a home page nor a Wikipedia entry […]

When it came to concrete action plans, Mr. Ros Peran stressed protection of intellectual property. ”We need new legislation to get young people to respect intellectual property. […] Technically, he is of course right when he says that Ipred is not working when it comes to reducing p2p file sharing. It isn’t. So in the age old tradition of politicians everywhere, if something isn’t working, do more of it. No real news there.

But he also said something that at least I had not heard before. Mr. Ros Peran and the Spanish EU presidency want to give the Internet ”the ability to forget”. What does that mean?

Supòs que volen que Internet tengui la mateixa memòria selectiva que té l'estat espanyol.
I vol dir que el PSOE no ha sabut trobar ningú que hagi vist Internet, encara que sigui de lluny, per posar de secretari d'estat del tema? O és que l'ha triat directament l'SGAE?

We'll naturally make great use of Twitter and Facebook and all the other services, but it'd be unforgivable to pick only one of them as a platform for civic engagement. Telling people the only way to talk to the White House is on Facebook is like saying you can only call your senator by using a particular phone company.

Bon article sobre perquè hem d'emprar una internet oberta, i no serveis tancats, per comunicar-nos, especialment per a participació ciutadana.
Per posar un exemple, cada vegada són més els programes de ràdio (pública!) que per comunicar-se amb els oients empren Facebook, en lloc d'emprar la pàgina del programa. Això els fa dependents d'una sola empresa per les seves comunicacions i no permet que els qui no empram aquest servei determinat poguem dir la nostra. Com diu l'article, "com si per xerrar amb el teu senador haguessis de tenir el telèfon d'una empresa en concret".

Wikiloc és un lloc per compartir rutes d'excursions i punts d'interès.

Internet serà a partir d'ara l'única manera de llegir el diari fora del Principat, però entre els consultats hi ha un dubte consistent: a internet, on el diari s'ofereix gratis, farà cas de la realitat valenciana i balear, si en feia tan poc quan s'hi venia en paper?

Trist, però en la línia de l'espai comunicatiu català principatí.

L'original de la constitució espanyola amb símbols franquistes no es retirarà del Parlament Europeu, però se li passarà la pàgina que ara exhibeix aquesta simbologia perquè no es vegi.

Mira que curiós, el mateix que varen fer a la Transició.

Aquest fragment s’explicita en la darrera circular informativa del sindicat majoritari de Sa Nostra, Unió Obrera Balear (UOB), en la qual també es detalla que el consell d’administració de la societat central aprovarà la política general de recursos humans del Grup, que inclourà, entre d’altres, la planificació de la plantilla, reclutament i selecció de personal; formació i desenvolupament; compensació i beneficis; prevenció de riscos laborals; relacions de treball i gestió de persones; i comunicació interna.

Què fa Sa Nostra juntant-se amb caixes tan diferents, i tan distants, com les de Canàries, Burgos i Navarra? Al meu parer, una altra iniciativa per moure centres de decisió lluny de Mallorca.

Es tracta de tres ciutats que en molts moments (no en tots) han anat de la mà o han transitat sobre les mateixes línies de força, la qual cosa es fa patent quan avaluem la seva història i pensem de quina manera han evolucionat en els últims segles. Així, més enllà de la llengua comuna, trobem una arquitectura i un urbanisme semblant, una geografia humana perfectament equiparable (amb el tumult, les paradoxes, l’estridència i la varietat pròpies de les urbs del segle XXI), una estètica urbana, en definitiva, que les agermana, tot i que cadascuna ha conservat sempre les seves particularitats i que s’han produït èpoques de distanciament i, fins i tot, d’enfrontaments.

Una exposició molt interessant.